Associació Catalana de Dansa Lliure

 ¿Per què Dansa Lliure?

No es tracta de fer cadascú el que vol, sinò més aviat de descobrir la llibertat que dóna el propi moviment natural del cos amb la màxima economia d’esforços.
És l’herència que ens ha deixat en François Malkovsky (1889-1982).

Inspirant-se en la dansa d’Isadora Duncan (1877-1927 ), Malkovsky  va crear exercicis i coreografies sobre una base musical que ens endinsen en el món de les emocions íntimes, com poden ser el desig, la serenitat, la joia, el plor, el bressolar de la mare… Malkovsky s’inspirava en els elements de la natura: terra, aigua, foc i aire, i en les seves lleis universals, el moviment dels arbres, el vol dels ocells, el caminar dels felins, el galop dels cavalls, els treballs del camp, el flux i reflux de les aigües dels oceans…

Aquesta dansa allibera la rigidesa del cos i ajuda a ampliar el repertori gestual. Porta a sentir la joia de viure i desperta el món sensitiu intern i extern. Desvetlla la part creativa i artística personal i col·lectiva a més de l’interès per la música i la seva relació amb el moviment corporal.

Per poder expressar amb profunditat els moviments proposats té importància la respiració i el centre motor del cos, situat a l’abdomen. Aquesta és una pràctica corporal completa i a la vegada senzilla, que ajuda a recuperar el moviment reflex, com  l’oposició o la suspensió, a redescobrir la gravetat i el desequilibri en el desplaçament lent i ràpid.

L’ensenyament d’aquesta dansa ens l’han transmès professores que han estat alumnes directes de Malkovsky. La majoria són ballarines que han fet seva la pedagogia d’ell i per tant són transmissores de primera mà dels seus coneixements i hereves d’una saviesa que sap transmetre el gest exacte, la imatge precisa, l’expressió que provoca el sentiment just…

Lluny d’altres ensenyaments exigents amb les normes i les formes, aquesta pedagogia és sumament rigorosa en l’escolta interior i estricta en la autenticitat de les expressions però permet formes relaxades i personals. Les consignes de vegades són subjectives, de vegades imatges de la natura teixides en una milimètrica trama musical on l’escolta és molt exigent.

Som molt conscients del privilegi de tenir-les amb nosaltres i per això mantenim un estret contacte amb aquestes professores portadores d’un mestratge que les fa úniques.